¿Cómo afecta el frío a nuestro perro?
Los perros también necesitan algunos cuidados y precauciones para sobrellevar mejor el invierno. Te ayudamos a identificar las señales y/o síntomas que indican que está pasado frío y a cómo proteger a tu perro de las bajas temperaturas
Los perros, por norma general, se aíslan de la temperatura externa gracias a su pelaje. Sin embargo, no todos los perros aguantan las bajas temperaturas de la misma manera. En la sensación térmica influye tanto el tipo de pelo de cada raza y cada animal, como su tamaño. Los animales con poca masa corporal son más vulnerables al frío. Por otro lado, algunas razas son especialmente sensibles, como es el caso de los galgos.
A colación de lo anterior, la Dirección General de Derechos de los Animales del Gobierno de España ha compartido un gráfico, elaborado por veterinarios de la Universidad de Tufts, a modo de guía para averiguar la temperatura mínima que puede soportar un perro teniendo en cuenta su tamaño y raza.
En este gráfico que adjuntamos, las temperaturas entre -1°C y 4°C pueden suponer “un riesgo” para algunas razas de perros pequeños y medianos. Para perros más grandes, el límite está entre -4°C y 1°C. El consejo para estos casos es que estés atento al bienestar de tu perro mientras está fuera de casa.
El siguiente límite, “clima potencialmente peligroso”, es -4°C para perros pequeños, -4°C a -9 ° C para perros medianos y -9°C para perros grandes. En estas condiciones, se recomienda que tengas un cuidado especial para mantener a tu perro caliente y tomes todas las precauciones necesarias.
Las temperaturas se vuelven “críticas” en cualquier lugar por debajo de -6°C para perros pequeños y -12°C para perros medianos y grandes. En estos casos, solamente se puede salir con los perros al exterior para que hagan sus necesidades.
¿Cómo saber si tu perro tiene frío?
Si quieres saber si tu perro tiene frío tienes que fijarte en su comportamiento, sobre todo, cuando está en la calle. Los síntomas del frío en perros son: temblores y tension muscular.
Consejos para proteger a tu perro del frío
• En los meses de frío intenso, es aconsejable que saques a pasearlo en las horas del día en las que el sol calienta más. Los días que no sea posible, reduce la distancia del recorrido y complementa el ejercicio con juegos dentro de casa.
• Las almohadillas de sus plantas se agrietan con el frío y al secarse provocan dolores que les obliga a andar con dificultad. Cuida las almohadillas cuando salga de paseo. Una forma de protegerlas es aplicar vaselina o crema especial para proteger las almohadillas.
• Evita que se tumben durante mucho rato sobre suelos excesivamente fríos, con escarcha o placas de hielo.
• Ten en cuenta sus oídos. Muchas razas tienen la zona de las orejas especialmente sensible. Por eso, hay que secar correctamente esta zona para no exponerles a una otitis.
• Si tu perro manifiesta temblores o alguno de los síntomas que hemos mencionado anteriormente, la mejor solución será no permanecer demasiado tiempo parado durante el paseo, llevarle a algún lugar en el que pueda correr y, en casos necesarios, vestirle con alguna prenda que le proporcione calor y volver pronto a casa.
• Recuerda también que no deberás dejar a tu mascota en el balcón o en el patio o jardín a la intemperie. Mantén siempre tu hogar cálido, incluso en las horas en las que tú no estás en él. Deja una manta a su alcance, en el suelo o en su lugar de descanso para que él mismo se tape con ella o se tumben encima de ella a modo de cama. Él mismo buscará alguna fuente de calor en casa, como radiadores o chimeneas.
• El pelaje es su mejor abrigo así que procura no cortarle el pelo durante este tiempo y si se lo cortas que sea únicamente para sanear. No te olvides de prestar atención a su dieta.
Fuentes consultadas
Gráfico de la Dirección General de Derechos de los Animales del Gobierno de España. Tabla creada por veterinarios de la Universidad de Tufts.
https://blog.mascotaysalud.com/2017/11/06/consejos-proteger-perro-frio/
MELATONINA
Melatonina
Es una hormona que se encuentra de forma natural en nuestro cuerpo. Se produce a partir del aminoácido esencial Triptófano mediante la transformación en la glándula pineal (la cual está en la base del cerebro) de serotonina en melatonina. Está relacionada con los ciclos de sueño y vigilia, es decir, con los ritmos circadianos, que son fundamentales para la salud y el correcto funcionamiento del ser humano.
- Edad: Los niveles de melatonina disminuyen a partir de los 30 años. El declive se hace especialmente evidente alrededor de los 55.
- Luz natural: La exposición a la luz solar aumenta naturalmente los niveles de melatonina durante la noche.
- Luz artificial: La luz artificial (luz azul) altera negativamente la producción de melatonina.
- Estrés: Un aumento en la hormona del estrés (cortisol) se opondrá a la producción natural de melatonina.
- Hormonas femeninas: Las fluctuaciones hormonales pueden desajustar el delicado equilibrio de la melatonina.
- Menopausia: El déficit de estrógenos parece inducir descensos marcados de la melatonina en mujeres postmenopáusicas.
- Viajes: Los viajes intercontinentales desregulan la producción de melatonina y provocan el temido “jet-lag”.
- Turnos de trabajo: Se han observado desajustes en la síntesis de melatonina en las personas que realizan trabajos nocturnos.
- Dieta: Existen ciertos alimentos que contienen melatonina o sus precursores, elevando los niveles de la misma en sangre.
- Cafeína: Dependiendo de la dosis y del momento del día, la cafeína puede aumentar o disminuir los niveles de melatonina.
Los buenos hábitos, conocidos como “higiene del sueño”, son un método natural que nos permitirá restablecer nuestros niveles de melatonina. La mayoría de las personas regularán sus niveles de melatonina, siguiendo una serie de consejos sencillos, que detallamos en el artículo sobre “Higiene del sueño”.
Entre los beneficios de la melatonina, también llamada la hormona del sueño y, en relación a éste, figuran:
- Contribuye a reducir los efectos del jet-lag.
- Contribuye a reducir el tiempo que se tarda en conciliar el sueño.
Cuando nuestro organismo no puede fabricar la melatonina en cantidad suficiente, se puede recurrir a los complementos alimenticios, que puedes encontrar en tu farmacia de confianza.
Si crees que puedes necesitar ese complemento a base de melatonina…
Consultanos en FARMÀCIA NOVA, 73 Ctra.Nova, 73 08530 La Garriga - [email protected] - 931352170 - Whatsapp: 607 19 53 68
Manchas en la piel
Manchas en la piel
Hace unos días que te has dado cuenta de una pequeña “mancha” que ha aparecido en tu mejilla. Cuando aparecen áreas de pigmentación irregular en la piel, es decir, las típicas zonas más oscuras con aspecto de manchas, hablamos de hiperpigmentación . Estas irregularidades pueden ser de distinto color y tamaño, con una gama de tonos entre el rojo y el marrón.
La causa más frecuente de la hiperpigmentación es la combinación de los daños provocados por el sol con el debilitamiento de la piel por efecto de la edad. También son muy frecuentes los casos de hiperpigmentación por causas de tipo hormonal, sobre todo durante el embarazo.
Aún así, es conveniente insistir que ante cualquier duda lo mejor es acudir a un dermatólogo para recibir el diagnóstico correcto. En este artículo nos vamos a centrar en esas pequeñas manchas que, como hemos dicho, están relacionadas con la edad y, al ser provocadas por el sol, suelen aparecer con mucha más frecuencia en las zonas de la piel más expuestas como el rostro, cuello, brazos y manos. Y son estas manchas las que por un lado, quieres eliminar o enmascarar y, por otro, quieres evitar su aparición.
Para evitar su aparición, la principal prevención es usar la protección solar adecuada, mantener tu piel sana e hidratada para ayudarla en lo posible a conservar su capacidad de recuperación y llevar unos hábitos de vida saludable.
Entre otros aspectos, destacamos:
• Evita tomar el sol en las horas centrales del día (entre las 12 y las 17 horas), usa sombrilla en la playa o en el campo y prendas que nos protejan del sol como gorras o sombreros.
• Utiliza una crema de protección solar desde la infancia, diariamente, renovándola cada 2 o 3 horas, en cualquier estación del año e incluso cuando no vayamos a estar expuestos al sol.
- Hay que comprobar que la crema de protección solar tenga un factor de protección solar (FPS) mayor del 30 y que sea efectiva tanto contra la radiación ultravioleta A como B (información que encontraremos en el envase).
- No abusar de anticonceptivos orales, si no son necesarios, también es otra manera de evitar algunas de estas manchas.
- Practica una alimentación sana y saludable. Existen complementos alimenticios que incorporan componentes que desde el interior protegen nuestra piel de la radiación solar.
En cuanto al tratamiento de las manchas, aunque creamos tener claro de qué tipo de mancha estamos hablando, lo primero es acudir al especialista para que analice de qué tipo de mancha se trata y aconseje el mejor tratamiento.
En la farmacia existe una amplia variedad de productos (algunos preventivos, otros despigmentantes) para eliminar las manchas de la cara y para el cuidado de la piel con una serie de ingredientes químicos activos que ayudan a aclarar la piel.
También es posible que tu médico te prescriba un exfoliante y despigmentante específico para tu tipo de piel.
Y, por otro lado, también podrás encontrar una amplia gama de productos que enmascaran o disimulan tu mancha. En cualquier caso, una adecuada protección solar durante todo el año es clave para evitar nuevas lesiones.
Accede a la tienda de Welnia y encontrarás productos a tu medida y recógelos en tu farmácia de confian.
Farmàcia Nova, 73 - Ctra. Nova, 73 - 08530 La Garriga - [email protected] - 931352170 y Whatsapp: 607195368
Elaboración propia. Fuentes consultadas
https://clinicadermatologicamadrid.es/blog/que-es-la-hiperpigmentacion/
Hábitos para prevenir la aparición de las manchas
El dermatólogo Pablo Martín Carrasco, miembro de Doctoralia
https://www.tucanaldesalud.es/es/tusaludaldia/articulos/eliminar-manchas-solares
Qué es y para qué sirven los test de autodiagnóstico de anticuerpos de la COVID-19
https://www.portalfarma.com/Profesionales/consejoinforma/Paginas/2020-autotest-covid-19-farmacias.aspx
QUÈ ÉS LA FOTOSENSIBILITAT?
Última actualització: gener de 2020
- causes
genètiques,
- certes malalties
- o, la presència
d'algunes substàncies o medicaments.
La fotosensibilitat causada pels medicaments es produeix quan un fàrmac
és capaç d'absorbir la radiació del sol.
Aquests
medicaments, ja sigui perquè els apliquem sobre la pell o perquè els prenem
oralment, fan que quan
estem exposats a la llum ens apareguin lesions
cutànies que en tres circumstàncies no haurien de causar-nos cap problema, és a
dir, fer-nos més sensibles al sol.
La
fotosensibilitat pot variar de persona a persona depenent del metabolisme, grau
de pigmentació cutàciques i variabilitat genètica. I també segons la droga i la
dosi utilitzada.
Quins SÍMPTOMES
produeixen?
Les
reaccions
produïdes pels medicaments fotosensibilitzant poden ser de dos tipus:
- Reaccionsfototoxicitat : lesions similars a una cremada solar apareixen, però més exagerades, de vegades amb butllofes i certs urticària.Solen aparèixer en pocs minuts o hores (menys de 24 hores) després de l'exposició i prendre el medicament. Són reaccions que solen estar associades amb fàrmacs que s'administren per via oral, són els més comuns (95% dels casos) i no requereixen exposició prèvia a cap fàrmac. Els símptomes desaparèixer dins de 2-7 dies després que el tractament s'ha aturat
- Reaccions fotoalergia: són reaccions d'hipersensibilitat tipus IV o al·lèrgia. Requereixen exposició prèvia a la droga, ja que són reaccions que impliquen el sistema immunitari i les manifestacions apareixen més tard (entre 1-44 dies després de l'exposició solar).Solen ser rars i més relacionats amb els medicaments tòpics. Les reaccions que produeixen són èczema agut que causen una picor molt intensa i poden superar els límits de la zona exposada al sol.
Quins són els medicaments que poden causar aquestes reaccions?
Nombrosos fàrmacs poden causar fotosensibilitat i és molt important consultar sempre al seu
farmacèutic o metge per estar degudament informat d'aquest efecte
advers i les mesures que s'han de prendre per evitar-ho.
Molts medicaments de sensibilització fotogràfica s'utilitzencomunament, especialment entre els malalts crònics, per la qual cosa és
de vital importància estar
informat per fer una correcta prevenció.
D'una
manera indicativa, els grups de medicaments que més sovint donen aquestes
reaccions són:
- antibiòtics com quinolinas i
tetraciclines,
- l'amiodarona antirítmica,
- fàrmacs
antihipertensius com la hidroclorotiazida,
- furosemide,
- alguns antipsicòtics
com la clorrpromazina,
- fàrmacs antiinflamatoris
no esferoïdals (AINE),
- antidepressius,
- Anticonceptius
- i retinoides.
També diversos fàrmacs aplicats tòpicament,com els
antihistamínics, poden causar fototoxicitat o fotoallergia, així com altres
productes com ara disalats, perfums, essències, etc.
COM PODEM EVITAR
AQUESTA REACCIÓ?
Les
mesures preventives recomanades des d'Atenció Primària són prendre el
medicament només si realment és necessari i preferiblement a la nit i evitar
l'exposició solar.
Per
protegir-nos del sol, tenim diverses estratègies:
- Ús de fotoprotectors: és
imprescindible utilitzar fotoprotectors per evitar una reacció de
fotosensibilitat. L'elecció del fotoprotector està vinculada a:
- Fototipus de la
persona
- Àrea on s'han
d'aplicar preferències personals
Suplements
rics en antioxidants (bioflavonoides, vitamines A, C i E) ajuden a protegir-se
contra el dany oxidatiu, però en cap cas substituir
protectors solars.
- Protecció física Úsde roba:la roba és unaexcel·lent radiació fotoprotectora, especialment UVB. Cal assenyalar que no tots els tipus de teixits o gruixos protegeixen per igual.Per exemple, el cotó, la viscosa o el lli protegeixen menys que la llana, el niló, la seda i el polièster.D'altra banda, els teixits més porosos o menys gruixuts proporcionen menys protecció.El color i la humitat també són decisius. Els colors foscos augmenten la protecció mentre que la humitat la disminueix.L'ús de barrets: per ser eficaços han de cobrir les zones exposades: nas, galtes, coll i barbeta. Per tal de garantir una correcta protecció l'ala del barret ha de tenir un mínim de 7,5 cm.Ús d'ulleres desol : per a una bona protecció ha de ser aprovat i protegit contra radiació solar, això s'indica respectivament per les sigles CE i UV400.
Alguns CONSELLS
- En cas de símptomes,
no s'atura eltractament. Vostè ha de consultar al seu
metge per confirmar o descartar que es tracta d'una reacció associada amb
el medicament.
- Elfarmacèutic pot resoldre dubtes i oferir
consells per prevenir l'aparició d'aquestes reaccions de
fotosensibilitat i ajudar a trobar un protector solar adequat per a totes
les situacions en què estem exposats al sol.
- Actualment, hi ha una àmplia
varietat de protectors solars amb diferents textures i fórmules per satisfer les
necessitats de totes les persones.
PROSPECTE CANNÀBIC PER A ÚS TERAPÈUTIC
Per això, i amb la intenció de reduir els riscos associats al consum per part d'aquells
pacients que han decidit lliurement prendre
cànnabis amb finalitats terapèutiques, estem a punt de proporcionar informació que minimitzi els danys associats al consum de la substància.
Creiem
fermament que es tracta d'un acte de responsabilitat que té com a objectiu
proporcionar dades realistes i objectives sobre la planta i els efectes que
produeix.
En cap moment estem fent disculpes pel cànnabis, ni pretenem incitar-te
al seu ús, només tenim la intenció de proporcionar-te informació d'ús responsable, sense entrar en avaluacions, a l'espera que les
autoritats sanitàries
decideixin fer un pas de normalització i assumir que la millor manera
d'eliminar riscos i controlar tant la qualitat de la planta com el rendiment
dels pacients és col·locar-la en circuits sanitaris legalment establerts i sota
control mèdic i farmacèutic.
A
mesura que arriba aquest moment, creiem que és interessant per als pacients que
poden accedir al PROSPECTO de CÀNNABIS, perquè puguin consultar en ella
qualsevol aspecte relacionat amb la substància, el seu ús i els seus riscos
associats.
ÚS TERAPÈUTIC I
ÚS LÚDIC
Una diferència substancial
En
el debat actual sobre el cànnabis, s'ha parlat molt de la legalització i del
seu ús lúdic i recreatiu. Moltes persones han aprofitat el debat sobre l'ús
terapèutic per defensar el consum de la substància fora de l'àmbit pal·liatiu.
Algunes veus també han sorgit advocant pel lliure consum i la defensa de la
seva seguretat i atoxicitat, argumentant que "si es defensa l'ús terapèutic, això
vol dir que el cànnabis és inofensiu i mira..., fins i tot pot curar o alleujar
malalties".
|
Aprofitar
el debat sobre l'ús terapèutic per reforçar altres interessos vinculats a la
legalització i difondre el missatge que el cànnabis és inofensiu és una falta
de responsabilitat significativa. |
Hi
ha dues discussions totalment diferents aquí, i no és just aprofitar la demanda
i les necessitats de molts pacients pel que fa a la substància per defensar el
seu ús recreatiu, que requereix un enfocament i debat totalment diferent.
|
El
cànnabis per a ús terapèutic no té res a veure amb l'ús recreatiu i
recreatiu. |
DESCRIPCIÓ
QUÍMICA dels cannnabis
Inflorescències
seques de la planta femenina de cànnabis sativa L.
Principis actius:
- cannabinoides,
principalment delta-9-tetrahidrocannabinol (delta-9-THC: també anomenat
dronabinol),
- i en menys
quantitat d'àcid delta-9-THC, delta-8-THC,
- Cannabidiol
(Cannabidiol)
- i cannabinol.
A Holanda coneixem les dues varietats que es dispensen a les farmàcies: Bedrocan i SIMM18. A Espanya es desconeix la composició en
principis actius, ja que la substància s'obté de diferents fonts il·legals i
sense control del producte.
El que podem demostrar és que és totalment descoratjador el consum de la resina (en argot: haixix, xocolata), ja que té una major concentració en
principis actius - major possibilitat d'enverinament - i també conté productes
que es barregen amb la substància i poden ser molt tòxics.
Indicacions
Registrat
Tractament
addicional per a la millora dels símptomes en pacients amb espasticitat
moderada o greu a causa de l'esclerosi múltiple (EM) que no han respost
adequadament a altres medicaments anti splàstics i que han demostrat una millora clínicament
significativa en els símptomes relacionats amb
l'espasticitat durant un
període inicial de prova de tractament.
No registrats
- Problemes de medul·la espinal
: contra el dolor, espasmes i convulsions musculars.
- Càncer i VIH /SIDA: dolor; vòmits i
nàusees com a efectes secundaris de la quimioteràpia, radioteràpia i
medicació antiretroviral; com a estimulant de la gana.
- Dolors crònics
d'origen nerviós.
- Síndrome de
Guilles de Tourette: ajuda a aturar els tics.
Cal recordar que el cànnabis no juga cap paper en la curació
d'aquestes malalties. Només - en alguns casos i davant el fracàs
dels fàrmacs existents per abordar-los - pot ajudar a alleujar els seus símptomes.
|
És
aconsellable, tot i que no està autoritzat en el nostre entorn, discutir amb
el metge la possibilitat d'utilitzar cànnabis. |
També
es parla d'altres indicacions, però no hi ha prou estudis clínics per donar-los
suport.
Contraindicacions
- Trastorns
psicòtics.
- Pacients amb
problemes psicològics.
- Problemes
cardíacs: arrítmies cardíaques, insuficiència coronària o pacients que han
tingut angina de pit o infart.
- Contraindicat en
persones que han d'utilitzar maquinària o han de conduir. En aquest cas,
es recomana, si s'ha inhalat cànnabis, esperar almenys dues hores abans de
conduir. I si s'ha pres per via oral -inhalació, càpsules, amb menjar...-,
espereu almenys quatre hores.
Dosi
És
molt difícil establir un bon horari de dosificació, ja que estem parlant d'una
substància amb gran variabilitat. Aquesta varietat en la dosi dependrà de la
qualitat i característiques de la planta disponible. El millor és augmentar la
dosi gradualment, amb l'esperança de trobar l'efecte desitjat. És aconsellable
obtenir sempre la substància del mateix origen, ja que les possibilitats que la
quantitat de substàncies actives siguin similars són més altes.
El cànnabis medicinal es pot utilitzar de diferents
maneres: infusió, inhalació o ingestió.
- La inhalació és la ruta més ràpida, ja que les substàncies actives en cànnabis van directament als pulmons i la seva absorció és més ràpida. S'elabora amb vaporitzadors, que són dispositius que escalfen el cànnabis i fan que les substàncies actives esdevinguin volàtils i hi vagin als pulmons un cop s'han inhalat. La diferència amb la combustió (fumar) és que aquesta segona opció és més nociva perquè hi ha alguns agents de vies respiratòries cancerígenes i irritants.L'efecte màxim sobre la inhalació es produeix després de 15 minuts, i la durada és de 2-3 hores.
- En el cas de les
infusions, s'ha d'afegir una mica d'oli, mantega o llet
sencera a l'aigua, ja que els cannabinoides són solubles en greix (solubles
en oli) i no solubilitzen en aigua. En aquest cas, els efectes es noten en
30-90 minuts, l'efecte màxim es notarà a les 2-3 hores i l'efecte pot
durar fins a 8 hores després de l'administració.
Atenció:
- La inhalació de
cànnabis és més propensa a produir efectes secundaris psicològics. Especialment si el cànnabis porta
una gran quantitat de dronabinol - que no podem saber, perquè no és una substància
controlada en la comercialització. És per això que es recomana començar
amb una dosi baixa o inhalant menys vegades. Una altra possibilitat és
començar per la infusió de cànnabis en lloc d'inhalació. Però també com
una infusió que ha de començar lentament.
- És més difícil
trobar la dosi adequada en la infusió que en la
inhalació, ja que es triga més a tenir efecte. Sempre comences amb una
tassa al dia. Si no n'hi ha prou, la dosi es pot elevar fins a dues tasses
al dia.
- Vostè ha d'esperar
una setmana o dues per poder jutjar els efectes. L'efecte és
menor després de l'ús repetit.
- Com que el cànnabis consumit en el nostre entorn no es controla en
termes de concentració d'ingredients actius, cal ser molt curós amb la dosi.
La dosi depèn molt de la persona i de l'experiència que ha tingut amb el
cànnabis. Vostè ha de començar amb petites dosis tot el temps.
Interaccions
- Inhibidor selectiu
de l'absorció de serotonina Antidepressius : THC pot augmentar
l'efecte de la fluoxetina.
- Antidepressius
tricíclics: THC pot augmentar els efectes secundaris de
l'amitriptilina, que seria taquicàrdia, hipertensió i sedació.
- Fàrmacs
antiinflamatoris no esteroïdals: La indometacina i l'aspirina redueixen
els efectes del THC.
- Barbitúrics: Augmentar els
efectes depressius del THC i també augmentar la taquicàrdia que causa el
consum de THC.
- Benzodiazepines: Pot augmentar
la depressió del sistema nerviós i també del sistema respiratori.
- Beta-bloquejants: Reduir la
taquicàrdia associada amb el THC.
- Etanol (alcohol): Pot
augmentar el deteriorament del sistema nerviós.
- Opioides: Augmentar la
sedació i l'analgèsia.
- Teofilina: Els
cannabinoides augmenten el catabolisme de la teofilina. Per tant, caldrà augmentar la dosi.
- Anticolinèrgics: L'atropina i
l'escopolamina poden augmentar la taquicàrdia produïda per THC.
- Disulfyrum: THC interactua
amb disulfyram,
produint una reacció molt desagradable per al pacient. Evitar l'associació
de les dues substàncies.
|
Si s'estan prenent
medicaments, s'ha de contrastar sempre que no interactuï amb les substàncies
contingudes en el cànnabis. |
EFECTES
SECUNDARIS
Els efectes secundaris psicològics
que es poden experimentar poden ser molt diferents. Depèn de la qualitat del
cànnabis, de la forma en què s'utilitza, de l'experiència de l'usuari amb la
substància i també de l'estat d'ànim a l'hora de prendre'l.
Després de consumir-lo, la persona pot tenir una sensació
d'eufòria que a poc a poc canvia a una sensació de satisfacció, calma i
tranquil·litat. Altres efectes són: relaxació, atacs de riure, gana, gran
sensibilitat a la música i colors, canvi de direcció en l'espai i temps i
mandra. També hi pot haver una manca de reacció, especialment durant les
primeres hores després del seu ús. Després de la inhalació, les dues primeres
hores són les més importants; si la ingestió és oral, s'han de tenir en compte
les quatre primeres hores.
La
percepció canviada pot conduir a sentiments de por, pànic i confusió. I en pacients
que no estan ben trobats, l'ús d'ella pot conduir a una pitjor reacció
negativa.
El consum diari pot afectar la memòria i la capacitat de concentració.
S'han trobat casos amb manifestacions d'inquietud i insomni.
També pot conduir a una reacció psicòtica, que potser reconeguda per al·lucinacions. Altres efectes secundaris són:
taquicàrdia, hipotensió ortostàtica (quan està dret), mal de cap, mareig,
tenir fred i calent al mateix temps en els peus i les mans, ulls vermells, músculs adormits, boca seca...
Si es fuma, les vies respiratòries s'irrita i a llarg termini poden
ocórrer malalties com la bronquitis, la faringitis, la malaltia
pulmonar obstructiva crònica o el càncer de pulmó.
En el cas
d'EMBARAZO i LACTANCIA
El seu ús durant l'embaràs i la lactància no es recomana, ja que el cannabinol
pot arribar al
fetus i també ser excretat per la llet humana.
Hi
ha estudis que mostren una certa relació entre el consum de la substància
durant l'embaràs i certs aspectes del comportament del nen que estarien dins de
l'anomenada funció executiva - atenció / impulsivitat i situacions de resolució
de problemes on es requereix integració i manipulació d'habilitats perceptius
visuals elementals.
RISC DE
DEPENDÈNCIA
El
risc de dependència és relativament baix quan es dóna cànnabis durant un curt
període de temps (per exemple, com a tractament per reduir les nàusees i vòmits
causats per la quimioteràpia). En el cas d'un tractament més llarg (dolor,
esclerosi múltiple...), el risc de dependència és més alt, i en aquests casos
serà molt important avaluar l'efecte benefici/risc i prendre una decisió.
|
Els riscos associats
al consum de cànnabis per a ús terapèutic s'han de minimitzar tant com sigui
possible. |
Alguns usuaris desenvolupen síndrome d'abstinència si deixen de beure
bruscament. Aquesta síndrome moderada es caracteritza per irritabilitat,
nerviosisme, trastorns del son, hiperhidrosi (secreció de suor exagerada) i
anorèxia.
ADVERTÈNCIES
ESPECIALS
- El cànnabis pot
empitjorar les alteracions psicològiques, especialment en les persones
psicòtiques. Per tant, és important considerar aquesta premissa abans de
decidir prendre-la.
- L'ús de cànnabis
pot influir en la capacitat de concentrar-se i reaccionar. És per això que
es recomana no conduir vehicles ni utilitzar maquinària perillosa si s'ha
utilitzat cànnabis. Si, no obstant això, és imprescindible agafar el
cotxe, s'hauria d'esperar almenys a les 2.30 h si s'ha pres per inhalació
i 4-5 h si es pren per ingestió.
- Els efectes
secundaris psíquics poden conduir a un atac de pànic. És aconsellable
acompanyar-se si el cànnabis s'utilitza per primera vegada.
- El cànnabis conté
productes de combustió nocius, com ara materials cancerígens i monòxid de
carboni.
- El cànnabis no es
pot utilitzar durant l'embaràs o la lactància.
- Abans d'utilitzar cànnabis, és molt important conèixer i contrastar la medicació que s'està prenent.
MEDICAMENTS I ALLETAMENT MATERN
Farmacia Nova 73
