¿Cómo afecta el frío a nuestro perro?

16-02-2021, No hi ha comentaris

Los perros también necesitan algunos cuidados y precauciones para sobrellevar mejor el invierno. Te ayudamos a identificar las señales y/o síntomas que indican que está pasado frío y a cómo proteger a tu perro de las bajas temperaturas

Los perros, por norma general, se aíslan de la temperatura externa gracias a su pelaje. Sin embargo, no todos los perros aguantan las bajas temperaturas de la misma manera. En la sensación térmica influye tanto el tipo de pelo de cada raza y cada animal, como su tamaño. Los animales con poca masa corporal son más vulnerables al frío. Por otro lado, algunas razas son especialmente sensibles, como es el caso de los galgos.

A colación de lo anterior, la Dirección General de Derechos de los Animales del Gobierno de España ha compartido un gráfico, elaborado por veterinarios de la Universidad de Tufts, a modo de guía para averiguar la temperatura mínima que puede soportar un perro teniendo en cuenta su tamaño y raza.

En este gráfico que adjuntamos, las temperaturas entre -1°C y 4°C pueden suponer “un riesgo” para algunas razas de perros pequeños y medianos. Para perros más grandes, el límite está entre -4°C y 1°C. El consejo para estos casos es que estés atento al bienestar de tu perro mientras está fuera de casa.

El siguiente límite, “clima potencialmente peligroso”, es -4°C para perros pequeños, -4°C a -9 ° C para perros medianos y -9°C para perros grandes. En estas condiciones, se recomienda que tengas un cuidado especial para mantener a tu perro caliente y tomes todas las precauciones necesarias.

Las temperaturas se vuelven “críticas” en cualquier lugar por debajo de -6°C para perros pequeños y -12°C para perros medianos y grandes. En estos casos, solamente se puede salir con los perros al exterior para que hagan sus necesidades.

¿Cómo saber si tu perro tiene frío?

Si quieres saber si tu perro tiene frío tienes que fijarte en su comportamiento, sobre todo, cuando está en la calle. Los síntomas del frío en perros son: temblores y tension muscular.

Consejos para proteger a tu perro del frío

• En los meses de frío intenso, es aconsejable que saques a pasearlo en las horas del día en las que el sol calienta más. Los días que no sea posible, reduce la distancia del recorrido y complementa el ejercicio con juegos dentro de casa.

• Las almohadillas de sus plantas se agrietan con el frío y al secarse provocan dolores que les obliga a andar con dificultad. Cuida las almohadillas cuando salga de paseo. Una forma de protegerlas es aplicar vaselina o crema especial para proteger las almohadillas.

• Evita que se tumben durante mucho rato sobre suelos excesivamente fríos, con escarcha o placas de hielo.

• Ten en cuenta sus oídos. Muchas razas tienen la zona de las orejas especialmente sensible. Por eso, hay que secar correctamente esta zona para no exponerles a una otitis.

• Si tu perro manifiesta temblores o alguno de los síntomas que hemos mencionado anteriormente, la mejor solución será no permanecer demasiado tiempo parado durante el paseo, llevarle a algún lugar en el que pueda correr y, en casos necesarios, vestirle con alguna prenda que le proporcione calor y volver pronto a casa.

• Recuerda también que no deberás dejar a tu mascota en el balcón o en el patio o jardín a la intemperie. Mantén siempre tu hogar cálido, incluso en las horas en las que tú no estás en él. Deja una manta a su alcance, en el suelo o en su lugar de descanso para que él mismo se tape con ella o se tumben encima de ella a modo de cama. Él mismo buscará alguna fuente de calor en casa, como radiadores o chimeneas.

• El pelaje es su mejor abrigo así que procura no cortarle el pelo durante este tiempo y si se lo cortas que sea únicamente para sanear. No te olvides de prestar atención a su dieta.

Fuentes consultadas

Gráfico de la Dirección General de Derechos de los Animales del Gobierno de España. Tabla creada por veterinarios de la Universidad de Tufts.

https://blog.mascotaysalud.com/2017/11/06/consejos-proteger-perro-frio/

https://www.abc.es/sociedad/mascotas/abci-como-proteger-nuestros-perros-frio-polar-201901111030_noticia.html

MELATONINA

16-02-2021, No hi ha comentaris

Melatonina

Seguro que has oído alguna vez hablar de la melatonina, pero no tienes claro qué es y cuál es su función. En este artículo respondemos a varias preguntas sobre la melatonina

¿Qué es la melatonina?
¿Qué factores afectan a los niveles de melatonina?
¿Cómo puedo regular mis niveles de melatonina de forma natural?
¿Cuáles son los beneficios de la melatonina?

Es una hormona que se encuentra de forma natural en nuestro cuerpo. Se produce a partir del aminoácido esencial Triptófano mediante la transformación en la glándula pineal (la cual está en la base del cerebro) de serotonina en melatonina. Está relacionada con los ciclos de sueño y vigilia, es decir, con los ritmos circadianos, que son fundamentales para la salud y el correcto funcionamiento del ser humano.

- Edad: Los niveles de melatonina disminuyen a partir de los 30 años. El declive se hace especialmente evidente alrededor de los 55.

- Luz natural: La exposición a la luz solar aumenta naturalmente los niveles de melatonina durante la noche.

- Luz artificial: La luz artificial (luz azul) altera negativamente la producción de melatonina.

- Estrés: Un aumento en la hormona del estrés (cortisol) se opondrá a la producción natural de melatonina.

- Hormonas femeninas: Las fluctuaciones hormonales pueden desajustar el delicado equilibrio de la melatonina.

- Menopausia: El déficit de estrógenos parece inducir descensos marcados de la melatonina en mujeres postmenopáusicas.

- Viajes: Los viajes intercontinentales desregulan la producción de melatonina y provocan el temido “jet-lag”.

- Turnos de trabajo: Se han observado desajustes en la síntesis de melatonina en las personas que realizan trabajos nocturnos.

- Dieta: Existen ciertos alimentos que contienen melatonina o sus precursores, elevando los niveles de la misma en sangre.

- Cafeína: Dependiendo de la dosis y del momento del día, la cafeína puede aumentar o disminuir los niveles de melatonina.

Los buenos hábitos, conocidos como “higiene del sueño”, son un método natural que nos permitirá restablecer nuestros niveles de melatonina. La mayoría de las personas regularán sus niveles de melatonina, siguiendo una serie de consejos sencillos, que detallamos en el artículo sobre “Higiene del sueño”.

Entre los beneficios de la melatonina, también llamada la hormona del sueño y, en relación a éste, figuran:

- Contribuye a reducir los efectos del jet-lag.

- Contribuye a reducir el tiempo que se tarda en conciliar el sueño.

Cuando nuestro organismo no puede fabricar la melatonina en cantidad suficiente, se puede recurrir a los complementos alimenticios, que puedes encontrar en tu farmacia de confianza.

Si crees que puedes necesitar ese complemento a base de melatonina…

Consultanos en FARMÀCIA NOVA, 73 Ctra.Nova, 73 08530 La Garriga - [email protected] - 931352170 - Whatsapp: 607 19 53 68

Manchas en la piel

16-02-2021, No hi ha comentaris

Manchas en la piel

¿Te preocupa la aparición de manchas en tu piel? Y si ya las tienes, ¿quieres eliminarlas y/ o enmascararlas?

Hace unos días que te has dado cuenta de una pequeña “mancha” que ha aparecido en tu mejilla. Cuando aparecen áreas de pigmentación irregular en la piel, es decir, las típicas zonas más oscuras con aspecto de manchas, hablamos de hiperpigmentación . Estas irregularidades pueden ser de distinto color y tamaño, con una gama de tonos entre el rojo y el marrón.

La causa más frecuente de la hiperpigmentación es la combinación de los daños provocados por el sol con el debilitamiento de la piel por efecto de la edad. También son muy frecuentes los casos de hiperpigmentación por causas de tipo hormonal, sobre todo durante el embarazo.

Aún así, es conveniente insistir que ante cualquier duda lo mejor es acudir a un dermatólogo para recibir el diagnóstico correcto. En este artículo nos vamos a centrar en esas pequeñas manchas que, como hemos dicho, están relacionadas con la edad y, al ser provocadas por el sol, suelen aparecer con mucha más frecuencia en las zonas de la piel más expuestas como el rostro, cuello, brazos y manos. Y son estas manchas las que por un lado, quieres eliminar o enmascarar y, por otro, quieres evitar su aparición.

Prevención
Protegerte del sol es el mejor tratamiento para prevenir las manchas en la piel
¿Cómo tratar las manchas solares?

Para evitar su aparición, la principal prevención es usar la protección solar adecuada, mantener tu piel sana e hidratada para ayudarla en lo posible a conservar su capacidad de recuperación y llevar unos hábitos de vida saludable.

Entre otros aspectos, destacamos:

• Evita tomar el sol en las horas centrales del día (entre las 12 y las 17 horas), usa sombrilla en la playa o en el campo y prendas que nos protejan del sol como gorras o sombreros.

• Utiliza una crema de protección solar desde la infancia, diariamente, renovándola cada 2 o 3 horas, en cualquier estación del año e incluso cuando no vayamos a estar expuestos al sol.

- Hay que comprobar que la crema de protección solar tenga un factor de protección solar (FPS) mayor del 30 y que sea efectiva tanto contra la radiación ultravioleta A como B (información que encontraremos en el envase).

- No abusar de anticonceptivos orales, si no son necesarios, también es otra manera de evitar algunas de estas manchas.

- Practica una alimentación sana y saludable. Existen complementos alimenticios que incorporan componentes que desde el interior protegen nuestra piel de la radiación solar.

En cuanto al tratamiento de las manchas, aunque creamos tener claro de qué tipo de mancha estamos hablando, lo primero es acudir al especialista para que analice de qué tipo de mancha se trata y aconseje el mejor tratamiento.

En la farmacia existe una amplia variedad de productos (algunos preventivos, otros despigmentantes) para eliminar las manchas de la cara y para el cuidado de la piel con una serie de ingredientes químicos activos que ayudan a aclarar la piel.

También es posible que tu médico te prescriba un exfoliante y despigmentante específico para tu tipo de piel.

Y, por otro lado, también podrás encontrar una amplia gama de productos que enmascaran o disimulan tu mancha. En cualquier caso, una adecuada protección solar durante todo el año es clave para evitar nuevas lesiones.

Accede a la tienda de Welnia y encontrarás productos a tu medida y recógelos en tu farmácia de confian.

Farmàcia Nova, 73 - Ctra. Nova, 73 - 08530 La Garriga - [email protected] - 931352170 y Whatsapp: 607195368

Elaboración propia. Fuentes consultadas

https://clinicadermatologicamadrid.es/blog/que-es-la-hiperpigmentacion/

Hábitos para prevenir la aparición de las manchas

El dermatólogo Pablo Martín Carrasco, miembro de Doctoralia

https://www.tucanaldesalud.es/es/tusaludaldia/articulos/eliminar-manchas-solares

Qué es y para qué sirven los test de autodiagnóstico de anticuerpos de la COVID-19

22-12-2020, No hi ha comentaris

Notas de prensa

Las farmacias españolas cuentan con una guía para la dispensación de los autotest de anticuerpos de la Covid-19

Comparte en LinkedIn Comparte en LinkedIn Comparte en Twitter

Estos autotest, que se dispensarán exclusivamente en farmacias y siempre con receta médica, permiten detectar la presencia de anticuerpos del SARS-CoV-2 pero no están recomendados en el caso de que exista sospecha de infección

Se trata de una enfermedad de declaración obligatoria y, por tanto, es muy importante que los ciudadanos comuniquen al profesional sanitario prescriptor de la prueba su resultado para su adecuado seguimiento

El Consejo General ha remitido a los farmacéuticos, a través de los Colegios, una guía de actuación con toda la información y medidas necesarias para informar sobre la realización de la prueba de forma adecuada a los ciudadanos

Madrid, 7 de diciembre de 2020.- Las farmacias disponen de una guía para la dispensación de los tests de autodiagnóstico de anticuerpos de la COVID-19, un documento que incluye toda la información sobre estas pruebas rápidas.

Los test de autodiagnóstico de anticuerpos frente al SARS-CoV-2 sirven para ver la evolución de una persona infectada o si una persona ha tenido contacto con el virus. Esta prueba permite detectar la presencia de anticuerpos ante el SARS–CoV-2 pero no están recomendados en el caso de que exista sospecha de infección. Es decir, no detectan la presencia del virus, sino la respuesta de nuestro organismo (anticuerpos) al mismo.

Los test de autodiagnóstico de anticuerpos, que han comenzado a distribuirse a las farmacias de manera todavía limitada, permiten a los ciudadanos obtener unos resultados rápidos realizando ellos mismos una punción en el dedo. Se trata de pruebas que necesitan de prescripción médica y son de dispensación exclusiva en farmacias. La receta médica es una herramienta de enorme valor sanitario y el único mecanismo viable para garantizar la trazabilidad de los test.

Con el fin de contribuir al cribado de la COVID-19, los farmacéuticos se han dotado de la información y herramientas necesarias para ofrecer las mayores garantías en la dispensación e información al paciente de estos test, como viene haciendo con pruebas rápidas similares incluida la del VIH.

Entre la información que se trasladará al ciudadano en la dispensación se recuerda que se trata de una enfermedad de declaración obligatoria y, por tanto, es muy importante que los ciudadanos comuniquen al profesional sanitario prescriptor de la prueba su resultado para su adecuado seguimiento.

Actuación coordinada

El escenario actual de pandemia y las características propias del virus, exigen de una correcta gestión de la información y una actuación coordinada de las farmacias comunitarias con el resto de profesionales y estructuras sanitarias.

Por ello, desde la Organización Farmacéutica Colegial hemos venido insistiendo desde el principio de la pandemia, en que la participación de las farmacias, en cuanto a la detección y notificación de resultados a las autoridades, se debe contemplar en el marco de programas de Salud Pública para la realización de test rápidos, con los protocolos correspondientes y en colaboración con las autoridades sanitarias.

Preguntas frecuentes

1. ¿Qué tipos de test existen?

Podemos hablar de tres tipos de forma genérica: PCR, test de antígenos y test de anticuerpos. Las PCR – ARN detectan el material genético del virus. Los test de antígenos detectan las proteínas del virus. Los test de anticuerpos detectan los anticuerpos generados frente al virus (IgM e IgG). Por tanto, tanto PCR como los test de antígenos, detectan virus, permitiendo diagnosticar la infección en el paciente. Mientras que los de anticuerpos, detectan la respuesta generada por el organismo frente al virus (anticuerpos, IgM e IgG).

Actualmente solo se pueden dispensar en las farmacias los autotest de anticuerpos. Las farmacias podrían colaborar en la realización de otros tipos de test siempre en el marco de un programa de Salud Pública con los protocolos correspondientes y en colaboración con las autoridades sanitarias.

2. ¿Qué son los test de autodiagnóstico de anticuerpos para la COVID-19?

Los test de autodiagnóstico de anticuerpos para la COVID-19 sirven para ver si una persona ha tenido contacto con el virus. Esta prueba permite detectar la presencia de anticuerpos ante el SARS–CoV-2 pero no son útiles en el caso de que exista sospecha de infección.

3. ¿Cómo funcionan los test de autodiagnóstico de anticuerpos?

Estos test realizan la detección de los anticuerpos, que son los que una persona genera cuando se produce contacto con el virus. Es decir, no detectan la presencia del virus, sino la respuesta de nuestro organismo (anticuerpos) al mismo. No es necesario enviar la prueba a ningún laboratorio para obtener el resultado. La misma persona se realiza la prueba recogiendo la muestra de sangre e interpretando el resultado del test. Estos resultados se obtienen a los pocos minutos. Este tiempo varía según la marca comercial de que se trate.

4. ¿Qué detectan exactamente los test de autodiagnóstico de anticuerpos?

Detectan la aparición de dos tipos de anticuerpos IgG e IgM. En el caso de que el paciente haya tenido un contacto con alguna persona infectada, los anticuerpos IgM son los primeros anticuerpos que aparecen, entre los 7 y 10 días de dicho contacto y los anticuerpos IgG aparecen entre los 10 y 15 días. En casos asintomáticos con IgM positiva puede tratarse de un falso positivo de IgM ya que estos test son muy sensibles pero menos específicos que otros test que usan técnicas como ELISA o CLIA.

5. ¿Son definitivos o pueden aparecer falsos positivos o negativos en los test de autodiagnóstico de anticuerpos?

Se pueden producir la aparición de falsos positivos ya que son pruebas muy sensibles, o falsos negativos en el caso de que la cantidad de muestra no sea la adecuada.

6. ¿Me sirven para saber si tengo la enfermedad?

No se aconseja emplear estos test de anticuerpos para el diagnóstico de un caso de sospecha de la enfermedad. Las pruebas de diagnóstico frente a la infección por COVID-19 se basan en la detección del RNA del virus (prueba de la PCR) o en la detección de sus antígenos (test de antígenos).

7. ¿Dónde se pueden adquirir?

En España, de acuerdo a la legislación vigente, los test de autodiagnóstico como los que se están comenzando a introducir en el mercado hasta el momento, para la detección de anticuerpos frente al SARS-CoV-2, son de dispensación en farmacias de forma presencial y necesitan una prescripción médica. Está prohibida la venta a través de internet.

https://www.portalfarma.com/Profesionales/consejoinforma/Paginas/2020-autotest-covid-19-farmacias.aspx

QUÈ ÉS LA FOTOSENSIBILITAT?

14-12-2020, No hi ha comentaris

Última actualització: gener de 2020

La fotosensibilitat és una reacció patològica de la pell a la llum, generalment a la radiació ultraviolada (UV) que es manifesta com una cremada solar o erupció.

Aquestes reaccions poden tenir orígens diferents:

causes genètiques,
certes malalties
o, la presència d'algunes substàncies o medicaments.

La fotosensibilitat causada pels medicaments es produeix quan un fàrmac és capaç d'absorbir la radiació del sol.

Aquests medicaments, ja sigui perquè els apliquem sobre la pell o perquè els prenem oralment, fan que quan estem exposats a la llum ens apareguin lesions cutànies que en tres circumstàncies no haurien de causar-nos cap problema, és a dir, fer-nos més sensibles al sol.

La fotosensibilitat pot variar de persona a persona depenent del metabolisme, grau de pigmentació cutàciques i variabilitat genètica. I també segons la droga i la dosi utilitzada.

Quins SÍMPTOMES produeixen?

Les reaccions produïdes pels medicaments fotosensibilitzant poden ser de dos tipus:

Reaccionsfototoxicitat : lesions similars a una cremada solar apareixen, però més exagerades, de vegades amb butllofes i certs urticària.
Solen aparèixer en pocs minuts o hores (menys de 24 hores) després de l'exposició i prendre el medicament. Són reaccions que solen estar associades amb fàrmacs que s'administren per via oral, són els més comuns (95% dels casos) i no requereixen exposició prèvia a cap fàrmac. Els símptomes desaparèixer dins de 2-7 dies després que el tractament s'ha aturat
i de vegades pot deixar hiperpigmentació (punt més fosc) a la pell que pot durar mesos.
Reaccions fotoalergia: són reaccions d'hipersensibilitat tipus IV o al·lèrgia. Requereixen exposició prèvia a la droga, ja que són reaccions que impliquen el sistema immunitari i les manifestacions apareixen més tard (entre 1-44 dies després de l'exposició solar).
Solen ser rars i més relacionats amb els medicaments tòpics. Les reaccions que produeixen són èczema agut que causen una picor molt intensa i poden superar els límits de la zona exposada al sol.

Quins són els medicaments que poden causar aquestes reaccions?

Nombrosos fàrmacs poden causar fotosensibilitat i és molt important consultar sempre al seu farmacèutic o metge per estar degudament informat d'aquest efecte advers i les mesures que s'han de prendre per evitar-ho.

Molts medicaments de sensibilització fotogràfica s'utilitzencomunament, especialment entre els malalts crònics, per la qual cosa és de vital importància estar informat per fer una correcta prevenció.

D'una manera indicativa, els grups de medicaments que més sovint donen aquestes reaccions són:

antibiòtics com quinolinas i tetraciclines,
l'amiodarona antirítmica,
fàrmacs antihipertensius com la hidroclorotiazida,
furosemide,
alguns antipsicòtics com la clorrpromazina,
fàrmacs antiinflamatoris no esferoïdals (AINE),
antidepressius,
Anticonceptius
i retinoides.

També diversos fàrmacs aplicats tòpicament,com els antihistamínics, poden causar fototoxicitat o fotoallergia, així com altres productes com ara disalats, perfums, essències, etc.

COM PODEM EVITAR AQUESTA REACCIÓ?

Les mesures preventives recomanades des d'Atenció Primària són prendre el medicament només si realment és necessari i preferiblement a la nit i evitar l'exposició solar.

Per protegir-nos del sol, tenim diverses estratègies:

Ús de fotoprotectors: és imprescindible utilitzar fotoprotectors per evitar una reacció de fotosensibilitat. L'elecció del fotoprotector està vinculada a:

Fototipus de la persona
Àrea on s'han d'aplicar preferències personals

Per evitar aquestes reaccions de fotosensibilitat, sempre s'ha d'aplicar una quantitat adequada del producte abans de sortir de casa en zones descobertes. Si cal, cal tornar a sol·licitar cada 2 hores.

Per evitar aquestes reaccions de fotosensibilitat sempre s'ha d'aplicar abans de sortir de casa una quantitat adequada del producte a les zones descobertes. Si cal, s'ha de tornar a aplicar cada dues hores.

Suplements rics en antioxidants (bioflavonoides, vitamines A, C i E) ajuden a protegir-se contra el dany oxidatiu, però en cap cas substituir protectors solars.

Protecció física Ús
de roba:la roba és unaexcel·lent radiació fotoprotectora, especialment UVB. Cal assenyalar que no tots els tipus de teixits o gruixos protegeixen per igual.

Per exemple, el cotó, la viscosa o el lli protegeixen menys que la llana, el niló, la seda i el polièster.
D'altra banda, els teixits més porosos o menys gruixuts proporcionen menys protecció.
El color i la humitat també són decisius. Els colors foscos augmenten la protecció mentre que la humitat la disminueix.
L'ús de barrets: per ser eficaços han de cobrir les zones exposades: nas, galtes, coll i barbeta. Per tal de garantir una correcta protecció l'ala del barret ha de tenir un mínim de 7,5 cm.

Ús d'ulleres desol : per a una bona protecció ha de ser aprovat i protegit contra radiació solar, això s'indica respectivament per les sigles CE i UV400.

Alguns CONSELLS

En cas de símptomes, no s'atura eltractament. Vostè ha de consultar al seu metge per confirmar o descartar que es tracta d'una reacció associada amb el medicament.
Elfarmacèutic pot resoldre dubtes i oferir consells per prevenir l'aparició d'aquestes reaccions de fotosensibilitat i ajudar a trobar un protector solar adequat per a totes les situacions en què estem exposats al sol.
Actualment, hi ha una àmplia varietat de protectors solars amb diferents textures i fórmules per satisfer les necessitats de totes les persones.

PROSPECTE CANNÀBIC PER A ÚS TERAPÈUTIC

14-12-2020, No hi ha comentaris

Rafael Borràs . Farmacèutic

L'ús terapèutic del cànnabis no està permès al nostre país.

Malgrat aquesta premissa important, des del Col·legi de Farmacèutics sabem que hi ha un nombre significatiu de pacients que estan consumint la substància per a aquest propòsit. Això té els seus riscos, ja que la manca de control mèdic i variabilitat en els principis actius de la planta - com no està permès, el percentatge d'ingredients actius de la planta consumida en el mercat tampoc està controlat i estandarditzat - fan que sigui molt difícil controlar-la suficientment per permetre una bona dosificació i seguiment del seu ús.

Per això, i amb la intenció de reduir els riscos associats al consum per part d'aquells pacients que han decidit lliurement prendre cànnabis amb finalitats terapèutiques, estem a punt de proporcionar informació que minimitzi els danys associats al consum de la substància.

Creiem fermament que es tracta d'un acte de responsabilitat que té com a objectiu proporcionar dades realistes i objectives sobre la planta i els efectes que produeix.

En cap moment estem fent disculpes pel cànnabis, ni pretenem incitar-te al seu ús, només tenim la intenció de proporcionar-te informació d'ús responsable, sense entrar en avaluacions, a l'espera que les autoritats sanitàries decideixin fer un pas de normalització i assumir que la millor manera d'eliminar riscos i controlar tant la qualitat de la planta com el rendiment dels pacients és col·locar-la en circuits sanitaris legalment establerts i sota control mèdic i farmacèutic.

A mesura que arriba aquest moment, creiem que és interessant per als pacients que poden accedir al PROSPECTO de CÀNNABIS, perquè puguin consultar en ella qualsevol aspecte relacionat amb la substància, el seu ús i els seus riscos associats.

ÚS TERAPÈUTIC I ÚS LÚDIC

Una diferència substancial

En el debat actual sobre el cànnabis, s'ha parlat molt de la legalització i del seu ús lúdic i recreatiu. Moltes persones han aprofitat el debat sobre l'ús terapèutic per defensar el consum de la substància fora de l'àmbit pal·liatiu. Algunes veus també han sorgit advocant pel lliure consum i la defensa de la seva seguretat i atoxicitat, argumentant que "si es defensa l'ús terapèutic, això vol dir que el cànnabis és inofensiu i mira..., fins i tot pot curar o alleujar malalties".

Aprofitar el debat sobre l'ús terapèutic per reforçar altres interessos vinculats a la legalització i difondre el missatge que el cànnabis és inofensiu és una falta de responsabilitat significativa.

Hi ha dues discussions totalment diferents aquí, i no és just aprofitar la demanda i les necessitats de molts pacients pel que fa a la substància per defensar el seu ús recreatiu, que requereix un enfocament i debat totalment diferent.

El cànnabis per a ús terapèutic no té res a veure amb l'ús recreatiu i recreatiu.
Els riscos són diferents, i també ho són els efectes.

DESCRIPCIÓ QUÍMICA dels cannnabis

Inflorescències seques de la planta femenina de cànnabis sativa L.

Principis actius:

cannabinoides, principalment delta-9-tetrahidrocannabinol (delta-9-THC: també anomenat dronabinol),
i en menys quantitat d'àcid delta-9-THC, delta-8-THC,
Cannabidiol (Cannabidiol)
i cannabinol.

A Holanda coneixem les dues varietats que es dispensen a les farmàcies: Bedrocan i SIMM18. A Espanya es desconeix la composició en principis actius, ja que la substància s'obté de diferents fonts il·legals i sense control del producte.

El que podem demostrar és que és totalment descoratjador el consum de la resina (en argot: haixix, xocolata), ja que té una major concentració en principis actius - major possibilitat d'enverinament - i també conté productes que es barregen amb la substància i poden ser molt tòxics.

Indicacions

Registrat

Tractament addicional per a la millora dels símptomes en pacients amb espasticitat moderada o greu a causa de l'esclerosi múltiple (EM) que no han respost adequadament a altres medicaments anti splàstics i que han demostrat una millora clínicament significativa en els símptomes relacionats amb l'espasticitat durant un període inicial de prova de tractament.

No registrats

Problemes de medul·la espinal : contra el dolor, espasmes i convulsions musculars.
Càncer i VIH /SIDA: dolor; vòmits i nàusees com a efectes secundaris de la quimioteràpia, radioteràpia i medicació antiretroviral; com a estimulant de la gana.
Dolors crònics d'origen nerviós.
Síndrome de Guilles de Tourette: ajuda a aturar els tics.

Cal recordar que el cànnabis no juga cap paper en la curació d'aquestes malalties. Només - en alguns casos i davant el fracàs dels fàrmacs existents per abordar-los - pot ajudar a alleujar els seus símptomes.

És aconsellable, tot i que no està autoritzat en el nostre entorn, discutir amb el metge la possibilitat d'utilitzar cànnabis.

També es parla d'altres indicacions, però no hi ha prou estudis clínics per donar-los suport.

Contraindicacions

Trastorns psicòtics.
Pacients amb problemes psicològics.
Problemes cardíacs: arrítmies cardíaques, insuficiència coronària o pacients que han tingut angina de pit o infart.
Contraindicat en persones que han d'utilitzar maquinària o han de conduir. En aquest cas, es recomana, si s'ha inhalat cànnabis, esperar almenys dues hores abans de conduir. I si s'ha pres per via oral -inhalació, càpsules, amb menjar...-, espereu almenys quatre hores.

Dosi

És molt difícil establir un bon horari de dosificació, ja que estem parlant d'una substància amb gran variabilitat. Aquesta varietat en la dosi dependrà de la qualitat i característiques de la planta disponible. El millor és augmentar la dosi gradualment, amb l'esperança de trobar l'efecte desitjat. És aconsellable obtenir sempre la substància del mateix origen, ja que les possibilitats que la quantitat de substàncies actives siguin similars són més altes.

El cànnabis medicinal es pot utilitzar de diferents maneres: infusió, inhalació o ingestió.

La inhalació és la ruta més ràpida, ja que les substàncies actives en cànnabis van directament als pulmons i la seva absorció és més ràpida. S'elabora amb vaporitzadors, que són dispositius que escalfen el cànnabis i fan que les substàncies actives esdevinguin volàtils i hi vagin als pulmons un cop s'han inhalat. La diferència amb la combustió (fumar) és que aquesta segona opció és més nociva perquè hi ha alguns agents de vies respiratòries cancerígenes i irritants.
L'efecte màxim sobre la inhalació es produeix després de 15 minuts, i la durada és de 2-3 hores.
En el cas de les infusions, s'ha d'afegir una mica d'oli, mantega o llet sencera a l'aigua, ja que els cannabinoides són solubles en greix (solubles en oli) i no solubilitzen en aigua. En aquest cas, els efectes es noten en 30-90 minuts, l'efecte màxim es notarà a les 2-3 hores i l'efecte pot durar fins a 8 hores després de l'administració.

Atenció:

La inhalació de cànnabis és més propensa a produir efectes secundaris psicològics. Especialment si el cànnabis porta una gran quantitat de dronabinol - que no podem saber, perquè no és una substància controlada en la comercialització. És per això que es recomana començar amb una dosi baixa o inhalant menys vegades. Una altra possibilitat és començar per la infusió de cànnabis en lloc d'inhalació. Però també com una infusió que ha de començar lentament.
És més difícil trobar la dosi adequada en la infusió que en la inhalació, ja que es triga més a tenir efecte. Sempre comences amb una tassa al dia. Si no n'hi ha prou, la dosi es pot elevar fins a dues tasses al dia.
Vostè ha d'esperar una setmana o dues per poder jutjar els efectes. L'efecte és menor després de l'ús repetit.
Com que el cànnabis consumit en el nostre entorn no es controla en termes de concentració d'ingredients actius, cal ser molt curós amb la dosi.

La dosi depèn molt de la persona i de l'experiència que ha tingut amb el cànnabis. Vostè ha de començar amb petites dosis tot el temps.

Interaccions

Inhibidor selectiu de l'absorció de serotonina Antidepressius : THC pot augmentar l'efecte de la fluoxetina.
Antidepressius tricíclics: THC pot augmentar els efectes secundaris de l'amitriptilina, que seria taquicàrdia, hipertensió i sedació.
Fàrmacs antiinflamatoris no esteroïdals: La indometacina i l'aspirina redueixen els efectes del THC.
Barbitúrics: Augmentar els efectes depressius del THC i també augmentar la taquicàrdia que causa el consum de THC.
Benzodiazepines: Pot augmentar la depressió del sistema nerviós i també del sistema respiratori.
Beta-bloquejants: Reduir la taquicàrdia associada amb el THC.
Etanol (alcohol): Pot augmentar el deteriorament del sistema nerviós.
Opioides: Augmentar la sedació i l'analgèsia.
Teofilina: Els cannabinoides augmenten el catabolisme de la teofilina. Per tant, caldrà augmentar la dosi.
Anticolinèrgics: L'atropina i l'escopolamina poden augmentar la taquicàrdia produïda per THC.
Disulfyrum: THC interactua amb disulfyram, produint una reacció molt desagradable per al pacient. Evitar l'associació de les dues substàncies.

Si s'estan prenent medicaments, s'ha de contrastar sempre que no interactuï amb les substàncies contingudes en el cànnabis.

EFECTES SECUNDARIS

Els efectes secundaris psicològics que es poden experimentar poden ser molt diferents. Depèn de la qualitat del cànnabis, de la forma en què s'utilitza, de l'experiència de l'usuari amb la substància i també de l'estat d'ànim a l'hora de prendre'l.

Després de consumir-lo, la persona pot tenir una sensació d'eufòria que a poc a poc canvia a una sensació de satisfacció, calma i tranquil·litat. Altres efectes són: relaxació, atacs de riure, gana, gran sensibilitat a la música i colors, canvi de direcció en l'espai i temps i mandra. També hi pot haver una manca de reacció, especialment durant les primeres hores després del seu ús. Després de la inhalació, les dues primeres hores són les més importants; si la ingestió és oral, s'han de tenir en compte les quatre primeres hores.

La percepció canviada pot conduir a sentiments de por, pànic i confusió. I en pacients que no estan ben trobats, l'ús d'ella pot conduir a una pitjor reacció negativa.

El consum diari pot afectar la memòria i la capacitat de concentració.

S'han trobat casos amb manifestacions d'inquietud i insomni.

També pot conduir a una reacció psicòtica, que potser reconeguda per al·lucinacions. Altres efectes secundaris són: taquicàrdia, hipotensió ortostàtica (quan està dret), mal de cap, mareig, tenir fred i calent al mateix temps en els peus i les mans, ulls vermells, músculs adormits, boca seca...

Si es fuma, les vies respiratòries s'irrita i a llarg termini poden ocórrer malalties com la bronquitis, la faringitis, la malaltia pulmonar obstructiva crònica o el càncer de pulmó.

En el cas d'EMBARAZO i LACTANCIA

El seu ús durant l'embaràs i la lactància no es recomana, ja que el cannabinol pot arribar al fetus i també ser excretat per la llet humana.

Hi ha estudis que mostren una certa relació entre el consum de la substància durant l'embaràs i certs aspectes del comportament del nen que estarien dins de l'anomenada funció executiva - atenció / impulsivitat i situacions de resolució de problemes on es requereix integració i manipulació d'habilitats perceptius visuals elementals.

RISC DE DEPENDÈNCIA

El risc de dependència és relativament baix quan es dóna cànnabis durant un curt període de temps (per exemple, com a tractament per reduir les nàusees i vòmits causats per la quimioteràpia). En el cas d'un tractament més llarg (dolor, esclerosi múltiple...), el risc de dependència és més alt, i en aquests casos serà molt important avaluar l'efecte benefici/risc i prendre una decisió.

Els riscos associats al consum de cànnabis per a ús terapèutic s'han de minimitzar tant com sigui possible.

Alguns usuaris desenvolupen síndrome d'abstinència si deixen de beure bruscament. Aquesta síndrome moderada es caracteritza per irritabilitat, nerviosisme, trastorns del son, hiperhidrosi (secreció de suor exagerada) i anorèxia.

Cal aclarir que la dependència ve determinada per factors més psicològics que físics.

ADVERTÈNCIES ESPECIALS

El cànnabis pot empitjorar les alteracions psicològiques, especialment en les persones psicòtiques. Per tant, és important considerar aquesta premissa abans de decidir prendre-la.
L'ús de cànnabis pot influir en la capacitat de concentrar-se i reaccionar. És per això que es recomana no conduir vehicles ni utilitzar maquinària perillosa si s'ha utilitzat cànnabis. Si, no obstant això, és imprescindible agafar el cotxe, s'hauria d'esperar almenys a les 2.30 h si s'ha pres per inhalació i 4-5 h si es pren per ingestió.
Els efectes secundaris psíquics poden conduir a un atac de pànic. És aconsellable acompanyar-se si el cànnabis s'utilitza per primera vegada.
El cànnabis conté productes de combustió nocius, com ara materials cancerígens i monòxid de carboni.
El cànnabis no es pot utilitzar durant l'embaràs o la lactància.
Abans d'utilitzar cànnabis, és molt important conèixer i contrastar la medicació que s'està prenent.

MEDICAMENTS I ALLETAMENT MATERN

11-12-2020, No hi ha comentaris

Els beneficis de l´alletament matern son molt amplis: menys incidencia de diarrees, milloren les defenses, el vincle afectiu mare-nedo

Durant la lactancia es important evitar l´automedicació ja que alguns medicaments poden pasar a la llet en quantitats mes o menys importants i ser ingerits pel nado.

L´efecte d´aquest medicaments podrien producir efectes adversos al nado, reduir la quantitat de llet o alterar el gust de la llet.

Tot i aixo hi han medicaments segurs que es poden pendre durant l´alletament, per que no s'excreten en quantitats prou importants a la llet, o els seus efectes no són un problema pel nadó, i no és necessari suspendre l'alletament.

La lactància alternativa és una bona opció quan no hi ha altres opcions de tractament que algun medicament no segur pel nadó.

S'han desenvolupat llets adaptades avui cobreixen totes les necessitats nutricionals dels nadons a cada etapa de la seva vida i el vincle afectiu també es pot obtenir amb el biberó.

Evitem l'automedicació i pregunta al farmacèutic en cas de dubte.

Farmacia Nova 73

NOTES DE PREMSA

09-11-2020, No hi ha comentaris