¿Cómo afecta el frío a nuestro perro?

MELATONINA

¿Qué es la melatonina?
¿Qué factores afectan a los niveles de melatonina?
¿Cómo puedo regular mis niveles de melatonina de forma natural?
¿Cuáles son los beneficios de la melatonina?

Manchas en la piel

Prevención
Protegerte del sol es el mejor tratamiento para prevenir las manchas en la piel
¿Cómo tratar las manchas solares?

Qué es y para qué sirven los test de autodiagnóstico de anticuerpos de la COVID-19

https://www.portalfarma.com/Profesionales/consejoinforma/Paginas/2020-autotest-covid-19-farmacias.aspx

QUÈ ÉS LA FOTOSENSIBILITAT?

Última actualització: gener de 2020

• causes genètiques,
• certes malalties
• o, la presència d'algunes substàncies o medicaments.

La fotosensibilitat causada pels medicaments es produeix quan un fàrmac és capaç d'absorbir la radiació del sol.

Aquests medicaments, ja sigui perquè els apliquem sobre la pell o perquè els prenem oralment, fan que quan estem exposats a la llum ens apareguin lesions cutànies que en tres circumstàncies no haurien de causar-nos cap problema, és a dir, fer-nos més sensibles al sol.

La fotosensibilitat pot variar de persona a persona depenent del metabolisme, grau de pigmentació cutàciques i variabilitat genètica. I també segons la droga i la dosi utilitzada.

Quins SÍMPTOMES produeixen?

Les  reaccions produïdes pels medicaments fotosensibilitzant poden ser de dos tipus:

1. Reaccionsfototoxicitat : lesions similars a una cremada solar apareixen, però més exagerades, de vegades amb butllofes i certs urticària. 
   Solen aparèixer en pocs minuts o hores (menys de 24 hores) després de l'exposició i prendre el medicament. Són reaccions que solen estar associades amb fàrmacs que s'administren per via oral, són els més comuns (95% dels casos) i no requereixen exposició prèvia a cap fàrmac. Els símptomes desaparèixer dins de 2-7 dies després que el tractament s'ha aturat 
   i de vegades pot deixar hiperpigmentació (punt més fosc) a la pell que pot durar mesos.
2. Reaccions fotoalergia: són reaccions d'hipersensibilitat tipus IV o al·lèrgia.  Requereixen exposició prèvia a la droga, ja que són reaccions que impliquen el sistema immunitari i les manifestacions apareixen més tard (entre 1-44 dies després de l'exposició solar). 
   Solen ser rars i més relacionats amb els medicaments tòpics. Les reaccions que produeixen són èczema agut que causen una picor molt intensa i poden superar els límits de la zona exposada al sol.

Quins són els medicaments que poden causar aquestes reaccions?

Nombrosos fàrmacs poden causar fotosensibilitat i és molt important consultar sempre al seu farmacèutic o metge per estar degudament informat d'aquest efecte advers i les mesures que s'han de prendre per evitar-ho.

Molts medicaments de sensibilització fotogràfica s'utilitzencomunament, especialment entre els malalts crònics, per la qual cosa és de vital importància estar informat per fer una correcta prevenció.

D'una manera indicativa, els grups de medicaments que més sovint donen aquestes reaccions són:

• antibiòtics com quinolinas i tetraciclines,
• l'amiodarona antirítmica,
• fàrmacs antihipertensius com la hidroclorotiazida,  
• furosemide,  
• alguns antipsicòtics com la clorrpromazina,
• fàrmacs antiinflamatoris no esferoïdals (AINE),
• antidepressius,
• Anticonceptius
• i retinoides.  

També diversos fàrmacs aplicats tòpicament,com els antihistamínics, poden causar fototoxicitat o fotoallergia, així com altres productes com ara disalats, perfums, essències, etc.

COM PODEM EVITAR AQUESTA REACCIÓ?

Les mesures preventives recomanades des d'Atenció Primària són prendre el medicament només si realment és necessari i preferiblement a la nit i evitar l'exposició solar.

Per protegir-nos del sol, tenim diverses estratègies:

• Ús de fotoprotectors: és imprescindible utilitzar fotoprotectors per evitar una reacció de fotosensibilitat. L'elecció del fotoprotector està vinculada a:

• Fototipus de la persona
• Àrea on s'han d'aplicar preferències personals

Suplements rics en antioxidants (bioflavonoides, vitamines A, C i E) ajuden a protegir-se contra el dany oxidatiu,  però en cap cas substituir protectors solars.

• Protecció física Ús
  de roba:la roba és unaexcel·lent radiació fotoprotectora, especialment UVB. Cal assenyalar que no tots els tipus de teixits o gruixos protegeixen per igual. 
  Per exemple, el cotó, la viscosa o el lli protegeixen menys que la llana, el niló, la seda i el polièster. 
  D'altra banda, els teixits més porosos o menys gruixuts proporcionen menys protecció.   
  El color i la humitat també són decisius. Els colors foscos augmenten la protecció mentre que la humitat la disminueix. 
  L'ús de barrets: per ser eficaços han de cobrir les zones exposades: nas, galtes, coll i barbeta. Per tal de garantir una correcta protecció l'ala del barret ha de tenir un mínim de 7,5 cm. 
  Ús d'ulleres desol : per a una bona protecció ha de ser aprovat i protegit contra radiació solar, això s'indica respectivament per les sigles CE i UV400.

Alguns CONSELLS

• En cas de símptomes, no s'atura eltractament. Vostè ha de consultar al seu metge per confirmar o descartar que es tracta d'una reacció associada amb el medicament.
• Elfarmacèutic pot resoldre dubtes i oferir consells per prevenir l'aparició d'aquestes reaccions de fotosensibilitat i ajudar a trobar un protector solar adequat per a totes les situacions en què estem exposats al sol.
• Actualment, hi ha una àmplia varietat de protectors solars amb diferents  textures i fórmules per satisfer les necessitats de totes les persones.

PROSPECTE CANNÀBIC PER A ÚS TERAPÈUTIC

Rafael Borràs.  Farmacèutic

Per això, i amb la intenció de reduir els riscos associats al consum per part d'aquells pacients que han decidit lliurement prendre cànnabis amb finalitats terapèutiques, estem a punt de proporcionar informació que minimitzi els danys associats al consum de la substància.  

Creiem fermament que es tracta d'un acte de responsabilitat que té com a objectiu proporcionar dades realistes i objectives sobre la planta i els efectes que produeix.

En cap moment estem fent disculpes pel cànnabis, ni pretenem incitar-te al seu ús, només tenim la intenció de proporcionar-te informació d'ús responsable, sense entrar en avaluacions, a l'espera que les autoritats sanitàries decideixin fer un pas de normalització i assumir que la millor manera d'eliminar riscos i controlar tant la qualitat de la planta com el rendiment dels pacients és col·locar-la en circuits sanitaris legalment establerts i sota control mèdic i farmacèutic.

A mesura que arriba aquest moment, creiem que és interessant per als pacients que poden accedir al PROSPECTO de CÀNNABIS, perquè puguin consultar en ella qualsevol aspecte relacionat amb la substància, el seu ús i els seus riscos associats.

ÚS TERAPÈUTIC I ÚS LÚDIC

Una diferència substancial

En el debat actual sobre el cànnabis, s'ha parlat molt de la legalització i del seu ús lúdic i recreatiu. Moltes persones han aprofitat el debat sobre l'ús terapèutic per defensar el consum de la substància fora de l'àmbit pal·liatiu. Algunes veus també han sorgit advocant pel lliure consum i la defensa de la seva seguretat i atoxicitat, argumentant que "si es defensa l'ús terapèutic, això vol dir que el cànnabis és inofensiu i mira..., fins i tot pot curar o alleujar malalties".

Hi ha dues discussions totalment diferents aquí, i no és just aprofitar la demanda i les necessitats de molts pacients pel que fa a la substància per defensar el seu ús recreatiu, que requereix un enfocament i debat totalment diferent.

DESCRIPCIÓ QUÍMICA dels cannnabis

Inflorescències seques de la planta femenina de cànnabis sativa L.

Principis actius:

• cannabinoides, principalment delta-9-tetrahidrocannabinol (delta-9-THC: també anomenat dronabinol),  
• i en menys quantitat d'àcid delta-9-THC, delta-8-THC,
• Cannabidiol (Cannabidiol)
• i cannabinol.  

A Holanda coneixem les dues varietats que es dispensen a les farmàcies: Bedrocan i SIMM18.  A Espanya es desconeix la composició en principis actius, ja que la substància s'obté de diferents fonts il·legals i sense control del producte.

El que podem demostrar és que és totalment descoratjador el consum de la resina (en argot: haixix, xocolata), ja que té una major concentració en principis actius - major possibilitat d'enverinament - i també conté productes que es barregen amb la substància i poden ser molt tòxics.

Indicacions

Registrat

Tractament addicional per a la millora dels símptomes en pacients amb espasticitat moderada o greu a causa de l'esclerosi múltiple (EM) que no han respost adequadament a altres medicaments anti splàstics i que han demostrat una millora clínicament significativa en els símptomes relacionats amb l'espasticitat durant un període inicial de prova de tractament.

No registrats

• Problemes de medul·la espinal : contra el dolor, espasmes i convulsions musculars.
• Càncer i VIH /SIDA: dolor; vòmits i nàusees com a efectes secundaris de la quimioteràpia, radioteràpia i medicació antiretroviral; com a estimulant de la gana.
• Dolors crònics d'origen nerviós.
• Síndrome de Guilles de Tourette: ajuda a aturar els tics.

Cal recordar que el cànnabis no juga cap paper en la curació d'aquestes malalties.  Només - en alguns casos i davant el fracàs dels fàrmacs existents per abordar-los - pot ajudar a alleujar els seus símptomes.  

També es parla d'altres indicacions, però no hi ha prou estudis clínics per donar-los suport.

Contraindicacions

• Trastorns psicòtics.
• Pacients amb problemes psicològics.
• Problemes cardíacs: arrítmies cardíaques, insuficiència coronària o pacients que han tingut angina de pit o infart.
• Contraindicat en persones que han d'utilitzar maquinària o han de conduir. En aquest cas, es recomana, si s'ha inhalat cànnabis, esperar almenys dues hores abans de conduir. I si s'ha pres per via oral -inhalació, càpsules, amb menjar...-, espereu almenys quatre hores.

Dosi

És molt difícil establir un bon horari de dosificació, ja que estem parlant d'una substància amb gran variabilitat. Aquesta varietat en la dosi dependrà de la qualitat i característiques de la planta disponible. El millor és augmentar la dosi gradualment, amb l'esperança de trobar l'efecte desitjat. És aconsellable obtenir sempre la substància del mateix origen, ja que les possibilitats que la quantitat de substàncies actives siguin similars són més altes.

El cànnabis medicinal es pot utilitzar de diferents maneres: infusió,   inhalació o ingestió.  

• La inhalació és la ruta més ràpida, ja que les substàncies actives en cànnabis van directament als pulmons i la seva absorció és més ràpida. S'elabora amb vaporitzadors, que són dispositius que escalfen el cànnabis i fan que les substàncies actives esdevinguin volàtils i hi vagin als pulmons un cop s'han inhalat. La diferència amb la combustió (fumar) és que aquesta segona opció és més nociva perquè hi ha alguns agents de vies respiratòries cancerígenes i irritants. 
  L'efecte màxim sobre la inhalació es produeix després de 15 minuts, i la durada és de 2-3 hores.
• En el cas de les infusions, s'ha d'afegir una mica d'oli, mantega o llet sencera a l'aigua, ja que els cannabinoides són solubles en greix (solubles en oli) i no solubilitzen en aigua. En aquest cas, els efectes es noten en 30-90 minuts, l'efecte màxim es notarà a les 2-3 hores i l'efecte pot durar fins a 8 hores després de l'administració.

Atenció:

• La inhalació de cànnabis és més propensa a produir efectes secundaris psicològics. Especialment si el cànnabis porta una gran quantitat de dronabinol - que no podem saber, perquè no és una substància controlada en la comercialització. És per això que es recomana començar amb una dosi baixa o inhalant menys vegades. Una altra possibilitat és començar per la infusió de cànnabis en lloc d'inhalació. Però també com una infusió que ha de començar lentament.
• És més difícil trobar la dosi adequada en la infusió que en la inhalació, ja que es triga més a tenir efecte. Sempre comences amb una tassa al dia. Si no n'hi ha prou, la dosi es pot elevar fins a dues tasses al dia.
• Vostè ha d'esperar una setmana o dues per poder jutjar els efectes. L'efecte és menor després de l'ús repetit.
• Com que el cànnabis consumit en el nostre entorn no es controla en termes de concentració d'ingredients actius, cal ser molt curós amb la dosi.  

La dosi depèn molt de la persona i de l'experiència que ha tingut amb el cànnabis. Vostè ha de començar amb petites dosis tot el temps.

Interaccions

• Inhibidor selectiu de l'absorció de serotonina Antidepressius : THC pot augmentar l'efecte de la fluoxetina.
• Antidepressius tricíclics: THC pot augmentar els efectes secundaris de l'amitriptilina, que seria taquicàrdia, hipertensió i sedació.
• Fàrmacs antiinflamatoris no esteroïdals: La indometacina i l'aspirina redueixen els efectes del THC.
• Barbitúrics: Augmentar els efectes depressius del THC i també augmentar la taquicàrdia que causa el consum de THC.
• Benzodiazepines: Pot augmentar la depressió del sistema nerviós i també del sistema respiratori.
• Beta-bloquejants: Reduir la taquicàrdia associada amb el THC.
• Etanol (alcohol): Pot augmentar el deteriorament del sistema nerviós.
• Opioides: Augmentar la sedació i l'analgèsia.
• Teofilina: Els cannabinoides augmenten el catabolisme de la teofilina. Per tant, caldrà augmentar la dosi.
• Anticolinèrgics: L'atropina i l'escopolamina poden augmentar la taquicàrdia produïda per THC.
• Disulfyrum: THC interactua amb disulfyram, produint una reacció molt desagradable per al pacient. Evitar l'associació de les dues substàncies.

EFECTES SECUNDARIS

Els efectes secundaris psicològics que es poden experimentar poden ser molt diferents. Depèn de la qualitat del cànnabis, de la forma en què s'utilitza, de l'experiència de l'usuari amb la substància i també de l'estat d'ànim a l'hora de prendre'l.

Després de consumir-lo, la persona pot tenir una sensació d'eufòria que a poc a poc canvia a una sensació de satisfacció, calma i tranquil·litat. Altres efectes són: relaxació, atacs de riure, gana, gran sensibilitat a la música i colors, canvi de direcció en l'espai i temps i mandra. També hi pot haver una manca de reacció, especialment durant les primeres hores després del seu ús. Després de la inhalació, les dues primeres hores són les més importants; si la ingestió és oral, s'han de tenir en compte les quatre primeres hores.

La percepció canviada pot conduir a sentiments de por, pànic i confusió. I en pacients que no estan ben trobats, l'ús d'ella pot conduir a una pitjor reacció negativa.

El consum diari pot afectar la memòria i la capacitat de concentració.  

S'han trobat casos amb manifestacions d'inquietud i insomni.

També pot conduir a una reacció psicòtica, que potser reconeguda per al·lucinacions. Altres efectes secundaris són: taquicàrdia, hipotensió ortostàtica (quan està  dret),   mal de cap, mareig, tenir fred i calent al mateix temps en els peus i les mans, ulls vermells,  músculs adormits, boca seca...

Si es fuma, les vies respiratòries s'irrita i a llarg termini poden ocórrer malalties com la bronquitis, la faringitis, la malaltia pulmonar obstructiva crònica o el càncer de pulmó.  

En el cas d'EMBARAZO i LACTANCIA

El seu ús durant l'embaràs i la lactància no es recomana, ja que el cannabinol  pot arribar al fetus i també ser excretat per la llet humana.

Hi ha estudis que mostren una certa relació entre el consum de la substància durant l'embaràs i certs aspectes del comportament del nen que estarien dins de l'anomenada funció executiva - atenció / impulsivitat i situacions de resolució de problemes on es requereix integració i manipulació d'habilitats perceptius visuals elementals.

RISC DE DEPENDÈNCIA

El risc de dependència és relativament baix quan es dóna cànnabis durant un curt període de temps (per exemple, com a tractament per reduir les nàusees i vòmits causats per la quimioteràpia). En el cas d'un tractament més llarg (dolor, esclerosi múltiple...), el risc de dependència és més alt, i en aquests casos serà molt important avaluar l'efecte benefici/risc i prendre una decisió.

Alguns usuaris desenvolupen síndrome d'abstinència si deixen de beure bruscament. Aquesta síndrome moderada es caracteritza per irritabilitat, nerviosisme, trastorns del son, hiperhidrosi (secreció de suor exagerada) i anorèxia. 

ADVERTÈNCIES ESPECIALS

• El cànnabis pot empitjorar les alteracions psicològiques, especialment en les persones psicòtiques. Per tant, és important considerar aquesta premissa abans de decidir prendre-la.
• L'ús de cànnabis pot influir en la capacitat de concentrar-se i reaccionar. És per això que es recomana no conduir vehicles ni utilitzar maquinària perillosa si s'ha utilitzat cànnabis. Si, no obstant això, és imprescindible agafar el cotxe, s'hauria d'esperar almenys a les 2.30 h si s'ha pres per inhalació i 4-5 h si es pren per ingestió.
• Els efectes secundaris psíquics poden conduir a un atac de pànic. És aconsellable acompanyar-se si el cànnabis s'utilitza per primera vegada.
• El cànnabis conté productes de combustió nocius, com ara materials cancerígens i monòxid de carboni.
• El cànnabis no es pot utilitzar durant l'embaràs o la lactància.
• Abans d'utilitzar cànnabis, és molt important conèixer i contrastar la medicació que s'està prenent.

MEDICAMENTS I ALLETAMENT MATERN

 Farmacia Nova 73

NOTES DE PREMSA